FILOSOFIA DE TREBALL
Produint vins tenim la sort d’estar en contacte amb coneixements de totes les ciències, però és el treball, les ganes i l’experiència son el que ens permeten gaudir-los. Potser no tenim una filosofia específica o permanent, però juguem amb les nostres cartes de la millor manera que sabem.
Vinyes
Sent que el vi comença a la vinya, el treball de la terra i la cura de les plantes és clau per comptar amb un most que, posteriorment al procés de fermentació, ens doni vins que representin el raïm collit. Al camp, s’aposta per l’equilibri de la planta, prioritzant la qualitat del fruit a la quantitat d’aquest.
El sòl es sotmet a labors de llaurat, entre d’altres, quan és necessari oxigenar la terra i augmentar la frescor de la mateixa. Els ceps es troben plantats en got, buscant una bona disposició i aeració de la canòpia dels mateixos per tal de fer front a les patologies típiques de la zona o minimitzar la seva incidència.
Es treballa bàsicament amb quatre varietats autòctones: macabeu, garnatxa blanca, garnatxa negra i carinyena.
Garnatxa Blanca
Macabeu
Garnatxa Negra
Carinyena
Els vins s’elaboren, tret de cuvées excepcionals, a partir de raïm de collita pròpia. Comptem amb unes 9 hectàrees de vinya en producció d’edat variable segons la parcel·la a la que es fa referència. La situació geogràfica dels nostres cultius forma part del terme municipal de Corbera d’Ebre, entre les poblacions de Vilalba dels Arcs i la Fatarella (Terra Alta), a una altitud de 500 metres sobre el nivell del mar.
L’explotació del terme en el que treballem combina la vinya amb altres cultius mediterranis com l’olivera, l’ametlla, els arbres fruitals i l’hort.
Sent que som el que mengem, mengem bé.
SÒL
Per entendre l’expressió d’un vi, s’ha de passar també pel sòl de les vinyes origen. La roca calcària, roca sedimentària composta majoritàriament de CaCO3, caracteritza gran part dels sòls de la Terra Alta.
Són sòls de pHs bàsics (entre 7.3 i 8.5) i un baix contingut en matèria orgànica. Pel que fa a la textura del sòl, es defineix com franc-argilosa (mida de la partícula). Això implica que la permeabilitat de les finques sigui baixa i la compactació mitjana, fet que provoca que algunes pràctiques culturals oposin resistència.
El sòl, en tractar-se d’argiles, capta els nutrients molt fàcilment amb una força de retenció que fa que siguin molt difícils d’assimilar per a la planta, aquest fet es veu reflectit en la producció mitjana de les zones, de moderada a baixa (no s’adoba de forma excessiva i la irrigació tampoc hi és aplicada llevat que sigui essencial per conservar el cultiu). L’argila, tal com fa amb els nutrients, també presenta una gran energia de retenció d’aigua, fet que provoca que una part sí que pugui ser útil per a la planta, però que tinguem una proporció elevada del que anomenem aigua higroscòpica (aigua fortament retinguda pel sòl).
CLIMA
Aquesta zona es caracteritza per hiverns amb poques precipitacions però humitats molt elevades i bastants dies de boira, fet que atorga a la planta una bona iniciació del repòs hivernal i una òptima brotació. Els estius, acostumen a ser calorosos i secs.
Els vents que més influència prenen en la zona són el cerç, vent sec que prové de l’interior, i el garbí, un vent humit que en part ajuda a suportar els estius, però també és clau en la proliferació de malalties de la vinya com la cendrosa, el míldiu i la podridura grisa.
CELLER
Busquem una expressió de la terra, del raïm i de la familia al vi final, sense afegir-li cap additiu o coadjuvant. Tanmateix, el vi no es sotmet a processos de clarificació, estabilització o filtratge.
En la vinificació, s’empren tancs d’acer inoxidable, àmfores d’argila i, més recentment, botes de roure francès.
Les tasques referents als processos d’embotellat, etiquetatge i encaixat, així com la gran majoria de les altres feines, es realitzen de forma manual.
